Tot siga del qui bé vol,
i vós ja seríeu meva.
Jo vos trob, ‘moreta meva,
més garridoia que es sol.
Dins mon cor tenc hortalissa,
corda i gerra per regar.
Com a mi em veuran mudar,
en el món ja no hi haurà
cap frare ni capellà
ni sacerdot per dir missa.
Pereta, jo te duc peres
i qualque perot mesclat;
si sé que n’has dada cap,
et deixaré de deveres.