Si de venir vos deixau,
jo vos deman per favor:
duis-me s’extremunció
i llavò senyal tocau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desamor i ruptura, Enyorança, Festeig, Litúrgia i tradicions rituals, Mort, Passió i enamorament, Submissió, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
722
Volum
I
Núm de pàgina
46
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si estau una altra setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
mitja unça de carn humana.
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.
Tradicionari de Mallorca
