Altres cançons relacionades
¿Voleu que vos cont un pas
que se seguí dins Bunyola?
Sa pell va dir s’olla:
“Fé’t enllà, que no em macars”.
Sa gallina blanca, tot ho escampa;
sa negra, tot ho aplega;
sa rossa, tot ho embossa.
Es corb, en tocar-lo fa es mort.
Es camí de Ciutat
ses formigues l’han roegat,
n’han fet una fossa
d’una canya grossa;
n’han fet un capçal
d’un aumud i mig de sal.
Sa figa secaiona,
si no cau avui, caurà demà.
Si no cau demà, passat demà.
Si no cau passat demà, s’altre.
Sa més forta!
En tu voler anar a Ciutat
ja m´ho diràs, Catalina,
i es camí estarà enramat
de vellutet encarnat
i roses de color fina.
Tradicionari de Mallorca
