El qui està malalt, que jega;
per ara em vui devertir,
i com me tocarà a mi,
ja faré sa dormilega.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malaltia. Salut
Poble
Esporles
Núm de glosa
273
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Segam dins es pedregot
d’es camí nou d’Aubocassa.
Jordi, a ca qui no caça,
da-li tronc. Mal aire el toc!
Sa vostra fia és hermosa,
però té un accident:
que, onsevuia se rent,
tant si és bassa com torrent,
s’aigo roman oliosa.
Tradicionari de Mallorca
