En es camí de Sineu,
part damunt sa Romeguera,
hi ha una foravilera
que du es monyo qui no és seu.
Garrida, la gent ja ho diu:
de xerafí teniu cara.
Com vos mira, es sol se para,
de la blancor que teniu.
Mos prediquen dalt ses trones
que no porem murmurar.
¿Qui serà qui aturarà
sa llengueta de ses dones?