Un vespre de molta fosca
en es cafè vaig entrar;
tres al•lotes vaig trobar
que jugaven a marronxa.

Sa fia d’es batle
n’és torta d’un ui:
qui la vol, que la prenga,
que jo no la vui.
Ara va de bot
sa fia d’es batle;
ara va de bot
es batle i tot!

Enamorada n’he estat,
però ja n’he girat fuia.
No us penseu, amor, que us vuia!
Sàpigues que jo he mudat.