Ets al•lots d’es Forn d’es Vidre,
quan los van a despertar,
per pegar bona dormida
s’afluixen de berenar.
I com ve un poc més grandia,
ne fan quatre estiraments,
i tots los seus pensaments
són de “jo berenaria”.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malfeneria
Llucmajor
33
III
Com vaig arribar, fou vespre,
perque era llarg es camí;
si m’haguesses vist venir;
cada passa feia un destre.
D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Damunt s’aujub de Betlem
dos fadrins tiraren junta:
un volia anar a Sa Punta,
s’altre en es camí d’Infern.