Ses ungles me vui taiar
avui que és dilluns, mu mare,
i ha d’esser ara, just ara;
si no, llavò em passarà.
Voldria esser parent teu
com ho és ton pare amb ta mare,
i no voldria per ara
altre galardó de Déu.
Jo veig En Randa qui ve.
¿Que hi deu haver res de nou?
Mos deu dur un poquet de brou;
veiam si mos caurà bé.