Sa feina és santa i assanta,
i jo vui viure assantat.
Es llibres m’han ensenyat
que el qui se n’és decantat
de feina, cau en pecat
d’una manera o de s’altra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Feina
Artà
216
III
Soldat el vui i no més,
si n’he de tenir marit:
com s’ha llevat es vestit,
queda un homo lo mateix.
-Freixurera, freixurera,
jo te cercava encontrar,
perque anares a cercar
En Pere Bossa a ca-seva!-
Dos-cents quintars de freixura
se’n dugueren a la mar,
i encara no else bastà,
que varen ’ver d’intentar
de treure sa de sa mula.
Com En Gelat se’n temé,
que terien sa de sa mula.
-Sa meva no està segura.
¡Què és això tanta freixura
que aquesta gent ha mester?-
Sa freixura va de vega
per tota la nació.
Ja ho pot dir En Francesc Rector
que se trobava a sa vega.
Ell i la gent de ca-seva
més d’un mes feren olor!
Si cercau aquell carrer
d’allà on mengen freixura,
trobareu la sepultura
d’aquell ase d’es foner.
Na Bossa i s aRectora
afira varen anar;
tot lo que varen comprar
se n’és anat a la porra.
si ho fa així aquesta cotorra,
me pens que s’enriquirà.
Si voleu tenir bon dia,
com vós ’xecau, es matí,
primerament heu de dir
“Jesús, Jusep i Maria”,
que és sa millor companyia
que un cristià pot tenir.