Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.

Son, son, vine, vine,
’n ets uiets de sa nina.
Si la son venia,
jo l’adormiria.
Si la son no ve,
no l’adormiré.

Això és lo meu diamant
ambe qui em colg cada vespre!
No n’hi ha de més honesta
dins la Seu, dia de festa,
per bé que ho aneu mirant.