Es ratolins de garriga
solen tenir es coll lluent.
Moragues de Puigpunyent,
passejar papers de cent,
p’es nostro poble, no lliga.

Si som pobre, ja hi som nat,
i mai acab s’alegria;
jo amb ningú em barataria
mentres visca amb sanitat.

No puc obrir sa caseta
que no m’enduga sa clau.
Dà memòria a N’Arnau,
de passada a Na Pereta.