Qui té tasca, bé pot jeure,
però en haver-la acabada,
i si la hi donen sobrada,
d’es braços s’ho ha de treure.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Feina
Puigpunyent - Galilea
214
III
A sa vorera de mar
cada dia surt es sol.
Mai ’via sentit bramar
tants d’ases a un redol.
Na Guapa se feia es rissos
per anar-se’n a casar.
Son pare la va enviar
a sa Serra a fer canyissos.
Si s’estimat m’ha deixada,
m’ha abandonada i no em vol,
jo mai me n’he posat dol,
de gent que no està enterrada.