Em fan anar amb so cap alt
com a un mul que han de vendre,
i desiara em fan prendre
palo, sense estar malalt.
Es dissabte les veureu
totes envermeionades,
amb ses coes manllevades,
fadrines arreu arreu.
Gabriel, Gabrielet,
mirall de la meva vista:
considera si estic trista;
no puc viure en no veure’t.