“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Feina
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
204
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ella braveja que té
caldera i cossi plantat
i per més utilidat
té una barcella també,
s’aumud si l’ha de mester;
emperò li falta es blat.
Per ses muntanyes de Raixa,
saps que he passat de bordell!
Si jo duc es gipó vei,
en tenc un, nou, dins sa caixa.
Jo no em volia casar
que s’homo no tengués cases:
i ara en té, però llogades,
i l’amo el pot engegar.
Tradicionari de Mallorca
