Sa berganta major anava
d’es clavier de davant,
i sa petita plorant
descalça per dins es fang,
de quin modo trompitxava!

Oh brot de murta esfuiada!
Oh poncella de roser!
¿Tan desgraciat seré
que un dia no poré fer
amb vós una conversada?

En veure sabates blanques,
sempre vaig olé, olé.
Un taronger sense branques,
¿quines taronges pot fer?