Deixa fer, Margalideta,
que tu la m’has de pagar,
perque no em volgueres dar
de sa llet sa busquereta.
Veniu ençà, diamant;
veniu, roseta florida;
veniu, que us vull dar ma vida
ara en el mateix instant.
Jo me vaig casar amb dispensa
i tota la vaig pagar,
i ara amb un bocí de pa
ja tenc sa dona contenta.