No em voldria morir mai;
sempre estar així com estic:
ni més pobre, ni més ric;
ni més jove, ni més jai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Benestar. Descans. Dormició
Sineu
140
III
Jo et duc comandacions
d’un jove qui fa quartanes
i té ses colors tan sanes
com aquelles hortolanes
qui d’estiu mengen melons.
Bona nit, clavell florit,
tu m’has de desenganar;
ton intent m’has d’explicar
i no pot passar d’anit.
Jo n’estic entressentit
que un jovenet molt polit
de tu se va enamonar.
¿Saps què m’hauries de dar?
Per firma d’un capellà
un full de paper escrit;
s’anell de casar en es dit
jo el t’hi voldria posar,
per porer-me passejar
i plegats podríem estar
tant de dia com de nit.
Vet aquí es desig complit
que jo n’esper alcançar.
Vós teniu criats millors
ambe qui vos devertiu,
i a mi sempre me teniu
com un retaulo polsós.