Na Catalina, quan jeu,
té es cap a sa capçalera.
Quan li pega sa quimera,
engronsa es dit gros d’es peu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Benestar. Descans. Dormició
Poble
Campos
Núm de glosa
138
Volum
III
Altres cançons relacionades
Hermosa i polida anau,
gentil flor de galania;
per rallar amb vós, aniria
set anys i vint-i-un dia
per damunt punxes de clau.
En Pere Juan Serral
ja deu fer cosa d’un mes
que tenia jornalers,
i ara ha d’anar a jornal.
Al fi de la mitjanit
hora que cau més serena,
si t’encontràs, Magdalena,
diria que és sol sortit.
Tradicionari de Mallorca
