Na Catalina, quan jeu,
té es cap a sa capçalera.
Quan li pega sa quimera,
engronsa es dit gros d’es peu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Benestar. Descans. Dormició
Poble
Campos
Núm de glosa
138
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Es formatge de Son Mas,
de Mallorca és es millor:
no en menja sinó es rector
o la gent de qui fan cas.
Si em pensava ginyar-tè,
te contaria una cosa
bona, molt bona, rebona,
per tu enamorar-tè.
Tradicionari de Mallorca
