Jo m’és seguit somiar
i somiar que estic ric;
com ve devers mitjanit,
no tenir trast que parar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Benestar. Descans. Dormició
Poble
Artà
Núm de glosa
10
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.
No t’enamors de pastor
d’es pla ni de sa muntanya,
que es baf de sa terra el danya
i no en pot sentir s’olor.
Espanya, per natural,
passarà mala ventura:
un menja, s’altre dejuna,
i això resulta més mal
que un cop de vent de mestral
a l’abre que está en tenrura.
Tradicionari de Mallorca
