Jo m’és seguit somiar i somiar que estic ric; com ve devers mitjanit, no tenir trast que parar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Benestar. Descans. Dormició
Artà
10
III
Jo no sé què pagaria que mu mareta tornàs: si no me bastava un braç, tots dos los me taiaria.
Enmig de la mar hi ha un abre que fa mentides; ningú s’hi pot arrambar en no esser ses Margalides.
Que rigui qui té riaies: ja hem acabat de segar. Ara jo aniré a lligar, i farem ses acabaies.