A la Vall de can Sion
hi ha una jove Maria.
Jo no sé què pagaria
de porer acabar sa son!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Benestar. Descans. Dormició
Campanet
118
III
Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
Durà dos mesos o tres
que, si un tenia res,
s’altre en `via de menjar;
i ara, de poc ençà,
mos començam a parlar
com el rei moro amb s’inglès.
Saps que és de mal de sofrir,
per jo que som tan hermosa,
que em diguen lletja i mocosa,
nas de bou i cap de gri!