Amb tu me vaig apuntar
es primer punt de s’amor,
resolt a no mudar-ló
tant com el món durarà.
I, si arrib a penetrar
que me vulguis enganar,
sa pena me bastarà
per morir-me de tristor.
On campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿Ara plores –antes, antes!-
com veus que no hi ha remei?
-Al•lotes, totes plegades,
un gínjol vet-lo-t’aquí.
¿Sabeu això que vol dir?
Que comencen ses vetlades.