Enmig de la mar hi ha peix
que, en veure barca, ja siula;
per mi se’n deu voler riure
de los pobres mariners.
Si es moixet clapat sortia,
pelat el te tornaré.
De sa pell en poràs fer
un rebosillo a sa fia.
Ses gloses no surten bé
sense untar sa gargamella:
vaja, duis-me sa botella,
i llavonses cantaré.