Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.
D’una pala fan un forn
i d’un forn, una fornera.
Pin, pon, fuera!
Na Porreta d’es Convent,
molts de pics la m’he mirada.
Barbareta agraciada,
tu ets un sol resplendent.