Per vós, ramell de pintures,
he passat penes bastants;
que vénguen dos capellans,
després quatre cristians
amb so baül en ses mans
per donar-me sepultura.
Jo no tenc hora segura
com veig la vostra hermosura
de perles i diamants.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comiat
Sóller
Abandó i desencís, Bellesa, Capellans i frares, Complements, Destí, Feligresos, Floretes, Litúrgia i tradicions rituals, Mort, Passió i enamorament, Submissió, Tristor
7a7b7b7b7b7a7a7a7b
Mixta
9
703
I
45
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Clavell, com estic ausent
departat de ta persona
disn el meu cor tenc una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirona?