D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joventut
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
93
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si és borda, deixa-la anar
i casa’t amb sa parenta.
Jo m’aconhort de pagar
sa mitat de sa dispensa.
Ses matines de Nadal
se comencen a acostar;
el sen Teco comprarà,
de xigarros, mig real,
perque guanya bon jornal
i li comporta es fumar.
Una fadrina a son temps,
com és jove, se regala;
com és veia, abaixa s’ala
i la rossega p’es fems.
Tradicionari de Mallorca
