D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joventut
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
93
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ell no se’n volia anar
N’Arnau, darrere sa porta,
i sa mare li va dir:
-Arnau, ¿què has de fer aquí?
Ell N’Antonina ja és morta!
An esser passat Consei,
sa civada ja no grana.
Sa terra de Na Juana
se torba a donar remei.
A una reina guilant,
Maria, t’he comparada.
Sa meva amor t’he donada,
una cosa que estim tant!
Tradicionari de Mallorca
