D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joventut
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
93
Volum
III
Altres cançons relacionades
Estimada, flors són flors;
preniu aquesta de mi:
que no hi ha com carn i vi
per dar aliment an es cos.
Amb so cap de sa llendera
pega-li qualque botó,
farà brunir es carretó
per sa vorera de s’era.
Un bover en esser en es maig,
s’ha de retirar en sa fosca,
perque un bou, en tenir mosca,
no diu “per aquí me’n vaig”.
Tradicionari de Mallorca
