A quinze anys, fadrina hermosa ja se comença a estufar; a vint, ella a punt està, i a vint-i-cinc ja se’n va, i a trenta ja és tirosa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Joventut
Sant Joan
89
III
No em miris de coa d’ui; jo t’ho deman per mercè; no tens que enamorar-tè de mi, que tateix no et vui.
Tenc un estimat que té una oreia esforreiada i sa vista un poc girada, i llavò no ralla bé.
A Inca fan ses cadufes i les venen a Ciutat. Si dius que jo som ratat, tu perds es calçons amb bufes.