A quinze anys, fadrina hermosa
ja se comença a estufar;
a vint, ella a punt està,
i a vint-i-cinc ja se’n va,
i a trenta ja és tirosa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Joventut
Sant Joan
89
III
Cara de ramell florit,
tu honres s’or i sa plata.
En Pere et troba més guapa
que la reina de Madrid.
¿Que no saps que a ta mareta
li has de parlar amb amor?
I ella te dirà: -Fieta,
si és fet p’es teu gust, pren-ló.
Mumareta, anau a missa, de la luna, a la luna, a-la-la.
Mumareta anau a missa, jo vos ’guiaré el dinar.
Sa mare, quan surt de la missa, N’Aineta no hi va trobar.
Se’n va cap a la plaça i a ca’l senyor capità.
-Senyor capità, una gràcia que li vénc a demanar:
si hauria vist n’Aineta, que d’ahir ençà mos faltà.-
Tocaren les retirades; N’Aineta varen trobar,
tota vestideta d’homo amb uns calçons en sa mà.
-Aineta, vés a ca-teva, que ton pare al punt vendrà.
-Jo no tenc pare ni mare, més que el senyor capità.