Com a Sant Juan diran:
Vet allà ses muntanyeres,
vénen com aufabegueres
regades de tot sol any.

A damunt una tenassa
s’hi va criar un aubó
tan alt com es Puig Major!
i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa
com es castell d’Alaró.
Damunt un apedra estava,
tan llisa com un paper.
Si fos estat a terrer,
tota Mallorca abrigava.
S’aubó anava cresquent,
ja no pareixia aubó.
Un dia, se resolgueren
per anar a taiar-ló.
S’hi peguen un any redó
i encara no pogueren.
Com s’auborada caigué,
una branca s’esqueixà,
i d’ella en varen obrar
cent barcos que van per mar
i un pont per un torrent.
I, d’es llenyam més dolent,
cent sitges varen cremar.
I, mentres el capolaven,
sempre feia estellicons.
Més de cent mil carretons
cap a Ciutat traginaven.

Es rebosillo que duis
a damunt es cap posat,
de perles està esmaltat
i embalsama los meus uis.