Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
A sa guiterra li veig
d’es mànec fins a sa flor,
emperò no veig es cor
a s’al·lota que festeig.
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
l'hi diré tal com me sent.