¿Vols que et diga, Catanyet,
sa vida d’un glosador?
Si un dia té baldor,
s’altre s’escanya de set.

Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!

Da’m de sa teva memòria
paraula, i me n’aniré.
Si pel cas me muir primer,
si puc, ja t’estojaré
una cadira a la glòria.