Sa madona se congoixa:
sa desgràcia l’hi fa fer:
de dues fies que té,
una és torta i s’altra és coixa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Defectes físics
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
66
Volum
III
Altres cançons relacionades
Encara que no festeig
ses hores acostumades,
jo pens en tu més vegades
que en ses eines que maneig,
que cada dia me’n servesc
més de cinc-centes vegades.
Cara de sol ensolat!
Cara de lluna enllunada!
Que hi deu quedar, de burlat,
jove que pega esquenada!
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?
Tradicionari de Mallorca
