Tàperes duen a s’era
per berenar es dematí.
¿Saps què voldria tenir?
Potestat per maleir
ses rels de ses tapereres.
Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
Vostros uis vàreu privar
de mirar la vostra cara;
penitència més rara
no se pot imaginar.
Per això us varen posar
dalt l’altar majestuós.
oh puresa angelical
de Sant Lluís gloriós!