Adiós, ma enamorada,
ma enamorada, adiós,
que jo ja sent los tambors
qui toquen la retirada.
Sa mare mereixeria
fer-n’hi córrer la Ciutat
amb un botxí an es costat,
veiam si s’agüaria,
perque deixà anar sa fia
a casa s’enamorat.
Deixar es formatge an es gat
que no sigui rapinyat,
ningú del món s’ho creuria.
En haver-me de casar
el voldré municipal,
o sinó guarda real,
així anirà a passejar.