Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alçada i gruix
Sineu
14
III
Vós sou qui em poreu dar vida
i cercau que em muira prest.
Saps quin turment és aquest
per un que la mort el crida!
-Hortolana, hortolana,
¿quines pomes tens dins s’hort?
-Totes són de cuiro fort,
menos una que és més blana.
Sempre vaig p’es camí clos
per no ferir ses antenes.
Sa sang de ses meves venes
faria cordons i trenes
per lligar lo vostro cos.