Herba que se diu jonçana,

Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Alçada i gruix

Poble

Sineu

Núm de glosa

Volum

III

Altres cançons relacionades

Jo som l’Arca de Noè
que em passeig per dins la vila,
i també per fora vila
si qualque pic me convé.

Ses estidores de tondre
no són bones per brodar.
Les varen anar a provar
damunt s’ajub de Garonda.

Al•lotes, alegrem-mós,
que ja n’he afinada vela:
és sa somereta negra
que ve per sustentar-mós.