Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alçada i gruix
Sineu
14
III
Que el vaig trobar d’atrevit,
an En Gaspar, s’altre dia!
Ell penyorava de dia
i sa berganta de nit.
Oh careta de sirena!
No em ’vies de dir que no,
habitant dins Son Maimó
baix de la Serra Morena.
Dalt ses muntanyes més altes
veig un pi que no pot créixer.
Si es meu estimat me deixa,
supòs que s’any que ell va néixer
en degueren néixer d’altres!