Un homo qui llaura roques
no fa sinó flastomar:
com se morirà, anirà
an el cel de ses miloques.

Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
fins que vegi lo meu bé
que llaura en es sementer
de Son Vivot d’es Puig d’Inca.

Tenc vint anys i som fadrina;
de tot parl i tot m’ho escolt.
Me diuen que convers molt,
però això ja em ve de nina.