Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Na Rita Crestai, un dia,
s’enamorà d’un soldat,
i com el va haver tastat,
llavonses s’en penedia.
Sabaters de Llucmajor,
teniu mala temporada;
teniu més fam aplegada
que doblers a un racó.