Des que no puc sebre noves,
garrida, de lo meu bé,
m’aconhort veure es fasser
de davant ses cases noves.
Mu mare té dues nores
que no valen dos doblers,
i en venir en Lluís d’es peix
les he de baratar amb vogues.
Si dius que no m’has volguda,
jo diré que no dius ver:
venies a cercar-mè,
i jo no m’era perduda.