Estimada Barbareta:
com es barber et sangrarà,
voldria porer tornar
sa punta de sa llanceta,
sa tovaiola o sa veta
es dits d’es cirugià.
Cada dia dematí
es parei don una uiada;
pens en vós, amor amada;
p’es carrer i dins sa casa
consider que sou aquí.
Jo som euveia perduda
que he fuita del Bon Pastor,
i ara em som regoneguda
que el món és enganador.