Los abres d’aquí davant,
val Déu que són de ditxosos!
perque veuen, cada instant,
vostros uis, mirais hermosos.
Sa madona d’es Racó
n’és com una cadernera:
se’n va de brancó en brancó,
tresca tota sa figuera.
M’encoman a Sant Lluís,
un sant que em pot assistir.
Qui em mira amb ull ui a mi,
mal sa vista li sortís!