Jo tenc sa dona que va
a l’esglési’cada dia.
Jo pens si ella confia
que es sants li donaran pa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Funcions i devocions
Llucmajor
835
III
Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.
Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.
Un fadrí ve i se muda
un dissabte dejornet;
no tem a calor ni fred
ni a cap temperatura.
I un casat fa sa malura,
a dins sa cuina, arrufat;
si parla i és escoltat
de sa dona, té ventura.