Si noltros poríem fer
ses coses dues vegades,
no n’hi hauria d’errades:
totes anirien bé.
A S’Estorell vaig anar
a sonar per sa novia,
i me varen fer cantar
sense beure ni menjar
fins i tant que vengué es dia.
Val Déu, quina xeremia
que em varen sebre pegar!
Vós teniu l’aigo embassada,
amor, i no em regareu;
me’n feis tantes com voleu
perque em veis enamorada.