N’Antonina Barretot
és peluda com un ca:
aquell qui l’alcançarà,
d’es pèl que li tomarà
se’n porà fer un capot.
A un desert vull anar
a departar-me del món.
No faré sinó plorar.
Per amor perdut me som.
-¿A on anares, Bernat,
sense haver-la coneguda?
-Saps quina mala beguda,
pagar i no haver endeutat!