-Jo tenc es cap que em fa mal
de tanta pena sentir.
-Mon pare, si ho deis per mi,
que no em vulgueu mantenir,
me’n niré a estar a l’hospital.
Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
La Capitania Reial
davant de totes anava;
dalt l’abre mestre portava
un llumet amb un fanal.