Garrida, garrida meva
jo t’anomèn en parlar.
Jo sé un fadrí qui està
dins sa presó, causa teva.
No hi ha racó ni vorera
que enguany no estiga sembrat
i l’amo estava intentant
de sembrar es rotlo de s’era.
I sa madona grossera
que l’hi havia encarat.
Fadrins, si anau a Canet,
no pugeu a ses lliteres,
que hi ha puces satgeteres
que duen picarolet.
N’hi ha una amb una esquella
que no té por de ningú.
¿Voldràs que hi anem jo i tu
i la durem a bè-xella?