Alerta, alerta a fer es joc
que va fer sa teva tia!
Quan n’hi daven, no en volia;
i ara que en vol, no pot.
Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Casat som, no tenc remei;
jo no puc festejar-tè;
voldria, per mirar-tè,
un ui a cada cabei.