De lluny lo veuen lluir
an el dimoni malvat
amb una ànima a’s costat
que ell la vol posseir.
-Diguès, dimoni, diguès,
tu qui saps la vida seva;
l’ànima, per a ser teva,
¿quin gros pecat ha comès?
-Com a l’altre món estava,
no feia sinó pecar
i contra de Vós jurar;
passa dreta no donava.
-Miquel, porta la balança
i pesarem lo procés;
si es de l’àngel pesen més,
tendrem bona confiança.
-¿Que ho veis, Mare i Senyora,
com pesen més los pecats?
No us faceu defensadora
de pecadors tan ingrats!
-¿No basten les meves manyes
per una ànima salvar?
Nou mesos vos vaig portar,
Fillet meu, dins mes entranyes!
-Vés, ànima venturosa,
a mu Mare a dar favors,
que si per ella no fos,
no series tan ditxosa.
-Per una salve gallarda
que em resaves cada dia,
tenies per companyia
Déu i l’àngel de la guarda.

-Do, re, mi, fa, sol, la, si;
veiam si puges s’escala!
-Redebota! i aviada!
Do, re, mi, fa, sol, la, si.

Amic meu, no t’enamores
de fadrina d’Es Llombards,
que ses llebres d’es camp ras
solen esser corredores.