Claredat dóna un estel,
i sa lluna també en dóna.
El Rei, qui porta corona,
s’alegra d’una persona
pobra que vagi a veurè’l.
Com me mir es corredors,
es balcons i persianes,
encara me’n vénen ganes,
bona amor, de rallar amb vós.
Na Porreta d’es Convent,
molts de pics la m’he mirada.
Barbareta agraciada,
tu ets un sol resplendent.