Ets com la fulla de l’om,
que, en tocar-la es vent, se gira;
Margalida Montseriva,
tens es cap que et va a l’entorn.
En anar a Ciutat, duré
una bona medecina
per donar a Na Catalina,
veiam si la curaré.
Bon vent i seguit, Senyora,
sols que no sia mestral,
que aquest vent que fa és tan mal
que sa terra i tot tremola.