Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat,
però veig aquí davant
aqueixes guapes donzelles.
Sempre et tenc a la memòria,
vetlant, dormit i despert;
i per posseir més glòria,
de tu voldria un “sí” cert.
Jo sé cert que En Tomeu meu
és un bon foraviler;
un poc de defecte té;
que és un poc Pere-Mateu.