Una corona d’espines en es cap li han posada. Oh, ànima tan ingrada! Com tan poc ton Déu estimes?
Passió i mort
Alcúdia
Reparen a voler-mè perque diuen que som vei, i jo em trob com un clavell que està a punt de badar-sè.
Debades eren fadrines, no xarcolaren arreu: de tota herba hi trobareu, cards blancs i llengos bovines.
El qui rallarà de mi sense ningun interés, voldria que li caigués sa llengo, boci a bocí!
