A Bunyolí i a Sarrià
prest se veurà
que no hi haurà olivar
ni garrovers.
Ses flastomies només
que hi tiraran
els homos que hi habitaran
amb En Vinyota,
perquè Déu les amassota
a taiar pell:
ja se’n pot anar el bordell,
que allà és ca seva.
No és que li tengui quimera
ni li vui mal.
A ses dones de jornal
les ha robat
s’oli que està acostumat
sa mitja quarta:
en el cel li farà falta
quan morirà,
perque ha ensenyat a robar
als seus veïnats,
De los majors condemnats
durà el penó,
perquè Déu nostre Senyor
no vol això,
que robem ni tu ni jo
ni cada qual.
’Guesses cercat un dogal
per penjar-tè
i l’ànima entregar-lè
an el diable.
La glòria que és tan alta;
ja hi voldria esser.

Tenc sa vista que em fa mal
de mirar dins sa badia.
Oh, Joan! Da’m alegria!
Dóna remei a mon mal!

Un poc d’amor que et tenia,
la duia damunt sa mà,
i una bufada de vent
la me va fer trabucar.