Se’n van les tres Maries,
les tres veles escondides,
a cercar Jesús amque
per aquí n’ha passat
la carrera de l’escàndol.
Oh! Caminem, caminem,
que, per prompte que arribem,
ja el trobarem enclavat!-
Li aficaren los tres calus,
li posaren la corona,
li pegaren la llançada.
La sang que va derramar,
dins càliç, sagrat caurà;
l’homo qui la se beurà
serà el benaventurat.
Qui aquesta oració dirà
cada divendres de l’any,
traurà una ànima de pena
i el seu pecat més gran.
Qui la sap i no la diu,
qui la sent i no l’aprèn,
qui l’aprèn i no la mostra,
en el dia del judici
sols Déu sap lo que se perd!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Passió i mort
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
656
Volum
III
Altres cançons relacionades
Aqueix jove se refina,
pretén i fa d’estufat.
Com de mi n’haurà escapat,
se’n nirà tan esmocat
com un qui l’han xeringat
vint-i-dos dies de tira.
Quan me moriré, diré
an es quatre qui em duran
que em duguin disn un celler,
baix de sa bóta més gran;
que en beguin fins que en voldran,
i, en tornar, ja pagaré.
Quan l’abre no vol la fuia
cap avall la deixa anar.
Què he de fer de festejar,
que sa mare d’ell no em vuia!
Tradicionari de Mallorca
