Si tens talent de carxofa,
avine i te’n donaré.
Com jo pas p’es teu carrer,
no hi pas per tu, pellerofa!

Sa Placeta de s’escola
diuen que l’han de glosar.
Primer, ve a can Gaspar
que tenen una Francina.
Llavò ve ca madò Espina
que s’agrada de pomes.
Llavò vénen ses Colomes
que enrevolten tot el món.
Llavò ve es conco En Simon
que té es mànec de sa pella.
I llavò ve can Cordella
que allà és casa de govern.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen res que fer.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen re sque fer.
Llavò sa madona Rosa
que no pot pujar en el cel.
Llavò ve mestre Biel
que té grins a dins es cap.
Llavò ve mestre Bernat
que frissa que sia Pasco;
i llavò ve can Vilasco
que pateixen molt de fred.
I llavò ve can Cosmet
que tenen sa polla rossa.
I llavò ve ca Na Xoixa,
sa casa d’ets ermitans.

S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat,
i tot lo dia passaren
carrters, tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
an es darer demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de carreters plegats?
-Mos n’anaàvem a dur un pi
darrere Son Monserrat.
Callau, que no se pot dir!-
En feren cent revoltons
i en feren dues trozadse.
De ses posts que hi han quedades
trauran més de cent doblons.
de ses rels que li arrencaren,
que tenia davall terrra,
cinc-cents bastiments de guerra,
més de cent anys en cremaren.
La reïna que va tenir,
en feren tases de vent,
i en feren dos mil i cent,
més gruixades que un cortí.
Les copinyes que han venudes,
a un forn per coure pa,
a una suma va anar
i mil lliures han valgudes.
Més de set-centes corteres
n’aplegaren de pinyons
ses al•lotes de Son Oms,
per donar a ses caderneres.
Don fi, perque Déu ho vol;
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per un tap de fabiol.
Mirau si seria petit
que encara no va bastar!