Estimada, surt, que plou
sense estar ennigulat;
veig el cel que està estelat,
però jo suu com un bou.
La vostra mare, estimat,
m’ha xerrat un poquet massa:
’nau alerta que no faça,
si l’enquantr, un desbarat.
Una al•loteta molt sèria
i que sol dur bona roba,
en topar-mos, me diu “pobre”,
i jo li dic “sa misèria”.