Garrida, t’he de matar!
Si t’enquantr a carreró,
no te deixaré xerrar,
confessar ni combregar
ni rebre s’extremunció;
i així sabràs, bona amor,
què cosa és fer-me penar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Puigpunyent - Galilea
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Agressivitat i violència, Carrer, Desamor i ruptura, Desig, Floretes, Litúrgia i tradicions rituals, Mort, Tristor
Mètrica
7a7b7a7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
7
Núm de glosa
660
Volum
I
Núm de pàgina
42
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Gabriel, Gabrielet,
mirai de la meva vista:
fe’t a comptes si estic trista,
no puc viure en no veure’t.
S’aufabeguera i tot
bona amor, s’és mustiada
des de que vós, estimada,
n’hi vàreu coir un brot.
Tradicionari de Mallorca
